Bibliografia

ROGER LEVEDER (1987). La franc-masoneria vista por dentro. Barcelona: Ediciones Obelisco

Societat Secreta, Associació Filantrópica, Comunitat Iniciàtica o contubernio Polític? Què és la Franc-Maçoneria? Què fan els maçons en les seves Lògies? Com s’arriba a ser maçó? A què correspon els seus símbols?

La Franc-Maçoneria és una gran desconeguda a Espanya. Els seus símbols i ritus, llegats d’una Tradició Iniciàtica, han estat tergiversats i vulgarizados per autors no iniciats i pocs escrupolosos, la seva vida pública interrompuda durant més de quaranta anys de dictadura i persecució.

Amb LA FRANC-MASONERIA VISTA PER DINS. Roger Leveder fa justícia a aquesta situació posant les coses en el seu lloc i mostrant tant al profà com a l’iniciat els aspectes més importants del mal conegut patrimoni masónico.

ALEC MELLOR (1968). El secreto masónico. Editorial AHR

La maçoneria s’ha caracteritzat sempre pels seus secrets, els seus arcà i les seves misterioses cerimònies. Potser aquest misteri en el funcional hagi implicat la persecució que ha siso objecte en moltes èpoques d’obscurantisme.

Els secrets masónicos són tradicions que remunten a la nit de temps. L’estructura de les seves jerarquies, els nombres, símbols d’un pas, els signes pels quals es reconeixen i obeeixen, formen un conjunt de trama complicitat que estudia i desvetlla aquest llibre.

DANIEL BERESNIAK (2003). Los oficios y los oficiales de la logia. San Sebastián: Ediciones Hiria

Es tracta d’un petit gran llibre: magnífic, intel·ligent, savi, ple d’albiris sobre la riquesa del mètode masónico. Un d’aquests llibres que ens poden ajudar a comprendre la importància, la força, la capacitat esclarecedora de l’instrument que les generacions de germans i germanes que ens han precedit han dipositat a les nostres mans.

El propi, l’original, l’específic de la nostra Ordre, allò que podem fer millor, allò que es perdrà si es perd el mètode masónico és precisament saber “iniciar” a aquells homes i dones que s’afilien a les nostres Lògies. Allò que ens distingeix de qualsevol altra associació, allò que ens diferencia de qualsevol “ismo” (existencialisme, liberalisme, socialisme, progressisme…), és precisament que l’activitat central dels nostres tallers és la pràctica d’un mètode, que és alhora introspecció, reflexió, especulació i relació interpersonal: no som “ masonistas” sinó maçons, no fem “masonismo”, sinó maçoneria.

CHRISTIAN JACQ (2004). La masonería. Madrid: Ediciones Martínez Roca

Aquest estudi obre les portes a la història de l’aventura espiritual dels maçons. La maçoneria antiga bevia de les tradicions iniciàtiques d’Orient Pròxim, era una comunitat de constructors que buscaven crear el Temple a imatge de la Ciutat celestial.

La maçoneria moderna, nascuda al segle XVIII a l’ombra de les idees il·lustrades, segueix una via més intel·lectual en la qual els corrents d’idees s’enfronten i es complementen.

JUAN CARLOS DAZA (1997). Diccionerio Akal de la masonería. Editorial Akal

La maçoneria, sens dubte, és més coneguda pels debats i polèmiques en què s’ha vist embolicada, que per la seva veritable naturalesa tradicional i iniciàtica. Per comprendre els principis d’aquesta organització transcultural i perenne, així com per distingir-la dels moviments socials amb els quals se li ha relacionat en diferents èpoques, cal mirar cap a “dins”, explorant el missatge contingut en el seu simbolisme, rituals i filosofia, i en la via tradicional de la qual és hereditària.

En aquest diccionari es posen a la disposició del lector les claus per acostar-se a la realitat interior de l’Ordre i alhora descobrir els nítids perfils del camí iniciàtic. L’organització del text sota la forma de diccionari permet anar desvetllant les diferents facetes de la francmaçoneria en tota la seva complexitat.

CASANOVAS, A. ROVIRA, J. i DALMAU, R.  (editors). (2009). La Maçoneria. Dels orígens al futur. Barcelona: Col•lecció Nisaga, n. 21

En un marc de coneixement obert, l’Obra Social Caixa Sabadell, en la millor tradició dels cursos i cicles per tal de promoure el debat científic i la difusió de tems d’actualitat, organitzà l’any 2005 el que hom pot considerar el cicle de conferències i activitats complementàries amb reconeixement acadèmic universitari més complet que s’hagi celebrat a Catalunya després de la Guerra Civil. Els textos del curs, adaptats en forma de llibre, és recullen a aquesta obra.

JOSE A. FERRER BENIMELI (1986). La masonería española en el siglo XVIII. Madrid: Siglo XXI de España Editores

Pocs temes – fins i tot avui dia- resulten tan polèmics i controvertits com el de la història de la Maçoneria, Les dades i testimoniatges passats d’escriptor a escriptor, des del segle XIX fins als nostres dies, no han estat presentat amb el sustento documental ni la valoració crítica mínimament exigibles per acceptar el seu valor documental.

L’intent d’aquest estudi sobre la Maçoneria espanyola en el XVIII és, precisament, el d’enfrontar-se amb el tema seguint les exigències del mètode de recerca més rigorós. El seu objectiu és doble: estudiar els orígens de la Maçoneria espanyola fins al segle XIX, intentant aclarir, entre altres coses, què era la Maçoneria al segle XVIII, com actuava, les lògies existents a Espanya i qui estaven afiliats a elles, i, sobretot, el mite de la influència de la Maçoneria en la política general dels reis Carlos III i Carlos IV; l’altre aspecte estudiat, més import si cap, és el de les relacions entre l’Església Catòlica i la Maçoneria als llarg d’aquest període. La documentació de l’Arxiu Secret Vaticà, així com la procedent de diversos arxius, tant masónicos com els de l’Inquisició, hasn proporcionat a l’autor un material, fins ara inèdit que li ha permès arribar a conclusions veritablement reveladores.

José A. Ferrer Benimeli, professor d’història contemporània de la Universitat de Saragossa, és destacat especialista en la història de la Maçoneria. Entre les seves obres cal destacar: Maçoneria, Església i Il·lustració – 4 vols- (2ª ed., 1986), Bibliografia de la Maçoneria (2ª ed. 1978), Els Arxius Secrets Vaticans i la Maçoneria ( 1975), La Maçoneria a Aragó – 3 vols.- (1979), Maçoneria espanyola contemporània – 2 vols.- (1980). La Maçoneria en els “Episodis Nacionals””, de Perez Galdós (1982), El contubernio judeo-masónico-comunista (1982, Maçoneria i Església Catòlica (1983).

JOSE A. FERRER BENIMELI (1987). Masonería española contemporánea (2 vol). Madrid: Siglo XXI de España Editores

Va ser el primer intent històric d’aproximació serena i desapassionada a la història de la maçoneria espanyola, al marge d’actituds tòpiques o d’ideologies interessades a favor o en contra de l’Ordre del Gran Arquitecte de l’Univers. La gran quantitat de fonts utilitzades, així com la seva la metodologia seguida i l’anàlisi crítica dels fets mantingudes fins ara com a definitives per certes escoles històriques ofereixen al lector noves perspectives i plantejaments.

L’autor presenta pas a pas dos segles d’història de la maçoneria espanyola amb tota la importància social, ideològica, política i religiosa que aquesta associació comporta en els diferents sectors del país.

PERE SÁNCHEZ I FERRÉ (1985). La logia Lealtad – Un exemple de maçoneria catalana (1896-1939) Barcelona: Editorial Altafulla

Tot i que més de seixanta mil obres publicades arreu del món se n’han ocupat, la maçonería és encara avui una institució mal coneguda. A casa nostra, on normalment ha esta perseguida o tolerada només durant breus períodes, el desconeixement encara és més gran a cusa de les tergiversacions que n’han fet, per combatre-la o exaltar-la, la mojoria del autors. Aquet estudi distant i rigoros de la documentació d’una de les lògies catalanes més significatives i de més dilada història, a la qual van pertànyer personatrges com el doctro Jaume Ferra, el lide obrrer Anselmo Lorenzo, el president Lluís Companys…, ens aproxima a la realitat de la participació de la incidència de la maçoneria en la vida social i política de la Catalunya contemporània.

FERRER, J.A. MENÉNDEZ, E. ÁLVAREZ, P. SÁNCHEZ, P. i VILANOU, C. (1986)   Maçoneria i educació a Espanya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions

Maçoneria i Educació a Espanya és el titol que recull els conferències del curs que, amb el mateix nom, tigué lloc al Centri Cultural de la Caixa de Pensions, passeig de Sant Joan, 108, de Barcelona, el mes d’abril de 1985 i del qual fou coordinador el Dr. Buenaventura Delgado.

318/5000 Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies