La Maçoneria a Tarragona

A les comarques del Camp de Tarragona bona part de la història passa pel cenobi de Poble, on es troba enterrat el Duc Felip de Warthon des del 31 de maig de 1731. Anava camí del port, per embarcar rumb a Itàlia per tal d’entaular gestions diplomàtiques a Roma en favor del pretendent Estuard, al qui servia. Prop de Tarragona va emmalaltir, va ser acollit al monestir de Poblet, on va morir, jove però no arruïnat, en contra de la tradició i tal com ho demostra la seva tomba a l’interior de l’Església monacal.

Durant la dictadura del general Franco (1936-1975), aquest va ordenar que les seves restes es dipositessin en un racó del cementiri dels monjos, on reposen actualment. La primavera de 2017, uns germans de les lògies de Mons, a Bèlgica (una d’elles fundada precisament pel Duc Felip de Warthon), van poder formar una Cadena d’Unió al voltant de la tomba, sota la discreta mirada del monjo cistercenc que els guiava.

Al marge d’aquesta anècdota històrica, les primeres lògies de les que hi ha rastre documentat al territori van ser de militars napoleònics durant la guerra del Francès (coneguda per la guerra de la Independència, entre 1808-1811). Precisament a la masia del Catllar (localitat del Tarragonès), on va començar a treballar la lògia Llum i Llibertat el juliol de 2007, es van identificar rastres (un escaire i compàs, senyal de de la presència d’una d’aquelles lògies militars) d’haver acollit soldats francesos, una pràctica habitual d’aquella època.

La historiografia comença a documentar lògies al territori a partir del Sexenni Democràtic (1868–1874), obra de maçons, com el general reusenc Joan Prim i Prats. Des de la Gloriosa de 1868 fins al cop d’estat de 1936 són molts els triangles i lògies documentades. En èpoques de treball coordinat entre obediències, quan treballaven conjurats sota la bandera del lliurepensament maçons solament lliurepensadors amb altres que també eren anarquistes, republicans, radicals, protestants, espiritistes i fins a gent d’esquerra monàrquica; les dues últimes dècades del segle XiX i la primera del XX, treballen més o menys junts la majoria de maçons de l’època. També en temps de fragmentació, com durant els anys republicans, n’hi havia molts però l’ambient era de certa divisió; fins a i tot a Barcelona va haver-hi una lògia Carlos Marx, amb Rafael Vidiella de venerable (un comunista tortosí fundador del PSUC). D’aquesta època no es pot obviar la figura de Marcel·lí Domingo, tarragoní fundador d’ERC i que va ser ministre d’Agricultura, Indústria i Comerç i d’Instrucció Pública a la República de 1931 i ho tornà a ser el 1933.

A Cornudella, al cor del Priorat, la lògia Corazón està documentada des de 1882, amb 35 maçons i va arribar a tenir-ne 51 el 1890.

Dels Tallers que van existir a Tarragona cal referir, entre els més estables, Tarraco y La Verdad, de Tarragona (consta com afiliat el qui fou diputat d’ERC al parlament de Catalunya Jaume Simó), La Igualdad, a Reus, i La Fidelidad al Vendrell. D’altres van ser més efímeres, com el 1873 Kosmos, la Ciclópea o La Luz, totes de Tarragona. Va haver-hi tallers amb una marcada especificitat, com la tarragonina La Paz Universal, que mantenia una escola laica amb més de cent alumnes l’any 1882 i la lògia La Fortaleza, integrada per militars destinats a la plaça.

També cal fer esment especial de les lògies rurals. Per exemple, el triangle García Vao, i la seva continuïtat en la lògia Excelsior, va esdevenir mercès un maçó que era cap de l’estació de La Riba. A Cornudella, al cor del Priorat, la lògia Corazón està documentada des de 1882, amb 35 maçons i va arribar a tenir-ne 51 el 1890. Desrtaca la figura del doctor Joaquim Ferrandis Piñol (1816-1896), metge del poble que va saber dominar una epidèmia de còlera a la comarca, i com a regidor d’instrucció pública es va enfrontar al poder de l’església; va arribar a ser alcalde, va impulsar una central elèctrica, abans que Reus, i en morir va tenir un funeral civil amb banda de música. Cornudella és un bon referent: hi ha documentats 54 maçons, amb el seu nom i ofici, així com els noms simbòlics i graus.

D’aquests anys cal recordar Àngels López de Ayala, que va viure a Barcelona: la infatigable lluitadora com la va batejar “El Progreso” l’any 1912 els anys dels mítings de lliurepensadors.

Un dels treballs a fer és documentar la repressió de la dictadura franquista, una dilatada època fosca, tenebrosa, amb persecució implacable i criminal.

Ja en el període constitucional, el 6 de desembre de 1985, a Reus es va constituir el triangle Constància, presidit per Joan Rossell i adscrit a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, que va treballar dos anys en una discreta sala del Centre de Lectura.

Llum i Llibertat es constitueix a partir d’un grup de maçons dispersos pel territori (alguns maçons treballaven a IOD del Maresme), que van ser convocats per contribuir a l’èxit de la V Conferència Maçònica de la Mediterrània l’octubre de 2004 a Tarragona. El juliol de 2007 es va celebrar una primera reunió a l’aire lliure, presidida per Vicens Abellán (+ 2016), que va donar lloc al taller d’El Catllar, i des de 2014 traslladat a Tarragona.

318/5000 Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies