Preguntes freqüents

A partir de les preguntes freqüents que es fan els ciutadans, aquestes explicacions i respostes poden ajudar a entendre millor, o desmitificar llegendes sobre què és la maçoneria… És…

 

Anticlerical?

Fals. La Maçoneria ha combatut sempre tota forma d’intolerància i això ha fet també amb l’Església Catòlica quan ho ha estat, i en la mesura que continuï sent-ho; en aquest, i només en aquest aspecte, se li enfronta, de la mateixa manera que sosté aquest enfrontament amb qualsevol religió, secta, partit, ideologia o grup que es sustenti en la intolerància, o que afavoreixi o estimuli la seva pràctica. Però no és anticlerical. Si ho fos no acceptaria sacerdots al seu si, cosa que sí fa: hi ha sacerdots maçons.

Atea?

La Maçoneria és laica. Si bé la Bíblia presideix la majoria dels Tallers, o temples Maçònics (entre altres elements simbòlics), el seu sentit apunta més a la Saviesa que a la religió, a la qual respecta i accepta en totes les seves manifestacions, tant cristianes com orientals. Però no les adopta com a pròpies. 

La invocació al Gran Arquitecte de l’Univers (GADU) les abasta a totes elles. La interpretació és personal, com correspon als lliurepensadors. Agnòstics i ateus tenen la mateixa dignitat entre la Maçoneria.

Custòdia un secret?

La Maçoneria no guarda cap secret. Pel que fa a la Veritat, hem de dir que, parafrasejant a Machado: “…ens vam reunir per buscar-la. La teva veritat? No, la Veritat, i vine amb mi a buscar-la. La teva, guarda-te-la “.

El lloc on trobaré el meu camíÍ?

El que pensi això trobarà més aviat un laberint. Hi ha moltes respostes per a cada pregunta i aquestes respostes les té només qui les formula. No tenim Gurus, Grans Sacerdots o Administradors de la Veritat Absoluta. Perquè sabem que enganyen, deformen, utilitzen i manipulen tant les idees com a les persones.

En el món en què vivim, qui es pregunti per coses profundes trobarà immediatament tota mena de sectes, llibres màgics, religions, respostes preestablertes, conductes reglades, un script ja escrit per tota la teva vida. Veritats que no cal buscar, perquè ja les tens servides, i no hi ha més que obeir i servir, al teu torn, a qui decideix per tu. Pot ser que sigui còmode, però a nosaltres no ens val de res això.

Els maçons també busquem respostes a tantes preguntes apressants. I ens reunim només per reflexionar junts. Les conclusions són cosa de cadascú. Mentre les teves idees no et portin a atemptar contra la tolerància, la llibertat, la igualtat i la fraternitat, hi ha un lloc per a tu entre nosaltres.

Elitista?

Sens dubte.

No acceptem fanàtics, integristes, racistes, xenòfobs ni intolerants de cap classe. En el nostre criteri de selecció (que, efectivament, és estricte) no es contempla ni el poder econòmic ni el prestigi de l’aspirant. Només la seva coincidència amb els valors humanístics que la Maçoneria defensa i sosté. Segons està dit des de fa gairebé tres segles, pot ingressar en Maçoneria tota persona “lliure i de bons costums”.

Esotérica?

Ho és. Esotèric és qualsevol coneixement reservat als Iniciats. Esotèric és el joc dels escacs per a qui no sap com es mouen les peces; és a dir, per a qui no s’ha iniciat en els secrets.

Esotèric és un mapa per a qui no s’ha endinsat en els coneixements dels sistemes geogràfics. Esotèrica i misteriosa és una equació per a qui no sap matemàtiques. La Maçoneria és, per tant, esotèrica. Però en aquest sentit i només en aquest.

Iniciàtica?

Exacte. S’han de demostrar certes destreses i cal sotmetre a diverses proves per ingressar en una Facultat i manifestar la voluntat de seguir el camí traçat per ella.

La iniciació maçònica no requereix coneixements específics. Més que un acte d’entrada és el començament d’un recorregut, una via contínua de potenciació de la qualitat humana dels maçons, en el convenciment que el camí de l’Home passa per la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.

Pretén dominar el mòn?

Aquesta, tot i ser la més ingènua i inversemblant de totes les calúmnies que ens han endossat, és la que més ha calat en molta gent i en moltes èpoques. Avui segueix viva gràcies a la moda general dels conspiranoics. 

És un dels prejudicis amb els que no tenim més remei que lluitar. S’ha utilitzat insidiosament la llarguíssima llista de Grans Homes (presidents, filòsofs, científics, ideòlegs, humanistes, astronautes, inventors, músics, precursors, polítics …) que van ser o són maçons per intentar puerilment sostenir una ximpleria tan feble, perquè si realment hagués estat així, n’hi hauria prou amb donar una ràpida lectura a aquest punt per a concloure que ja estem dominant el món. 

Però els que viuen la Maçoneria saben bé que això no és cert, cosa que no ens impedeix sentir un legítim orgull a poder escriure aquests noms en les nostres columnes i compartir el sentiment que la Maçoneria -en els foscos temps en què molts d’ells van viure- va col·laborar a crear un àmbit que els ajudés a desenvolupar la seva grandesa.

Ritualista?

Correcte. Un ritual és una cerimònia, com ho és l’obertura dels Jocs Olímpics, el lliurament de diplomes d’una universitat, la jura de la bandera o una missa. Els nostres rituals tenen tanta solera com molts d’ells i expressen tradicions que recorden un passat que ens és entranyable. 

Els rituals maçònics, que no tenen déus, dogmes i clergues, procedeixen de la decantació històrica del treball humà, del pensament, de la raó humana. En els nostres ritus, tothom sap per què fa el que fa, d’on procedeix i què significa: no hi ha mecanicitat ni repetició sense sentit. Tot s’entén. 

Els rituals conserven el mètode maçònic, la iniciació, un procés de autoesclariment o aprenentatge psicològic. Aquests rituals han estat elaborats al llarg de segles i guarden una específica “ecologia” emocional i simbòlica; són un subtil i bell equilibri de gestos i paraules que no pot ser alterat arbitràriament.

Simbòlica?

Sí. Una bandera és un símbol per a un país o regió, com també ho és una creu per a un cristià, una divisa per a un seguidor de futbol, l’estrella de David per un jueu o un logotip per a una empresa. 

Provoquen emocions i unifiquen i identifiquen grups humans. Si bé els nostres símbols tenen també una significació igualment precisa, no tenen una interpretació unívoca. Per als maçons, els símbols són com senyals col·locades en cada bifurcació del camí: indiquen la direcció i el destí a què porten, però no és obligatori seguir-los.

Una agència de contactes?

Qui s’acosti a nosaltres amb aquesta idea s’ha equivocat de porta.

A la Maçoneria es practica la solidaritat, com és d’esperar d’una institució que predica la Fraternitat, però es detecta molt fàcilment als que s’acosten res més que amb aquest propòsit.

D’altra banda, i serveixi com a dada il·lustrativa, en els nostres tallers hi ha germans a l’atur en el mateix percentatge que en la resta de la societat.

Una estructura autoritària?

Un altre mite que ens agradaria aclarir. Tots els càrrecs, fins als més alts, són elegits per sufragi universal, reelegibles només una vegada i per un màxim de sis anys. 

No reconeixem líders ni mandataris vitalicis.

Una secta?

La Maçoneria no és una secta: no busca la submissió dels seus membres a cap guru o líder, no exigeix obediència cega, no renta el cervell de les persones ni controla les seves ments (ens esforcem precisament en què cadascú pensi per si mateix), no aïlla a ningú del seu entorn familiar, no genera malaltisses dependències emocionals que costa moltíssim treball curar i no obliga els seus fidels a “lliurar tot el que tenen” per enriquir el cap a canvi de “salvar la seva ànima”.

És a l’inrevés: prepara per cadascun dels seus membres un camí personalitzat cap a la mestria de si mateix. La Maçoneria no admet a menors d’edat en les Lògies i es dirigeix a persones lliures, dotades d’autonomia com a individus: la Lògia no sotmet als seus membres a cap tipus de direcció espiritual o ideològica.

El mètode maçònic no és un camí de salvació de caràcter religiós, sinó un procés de autoesclariment continu, compatible amb qualsevol fe religiosa o esotèrica que no anul·li la llibertat de l’individu.

Una societat secreta?

No. És una societat discreta. Les innombrables persecucions que ha patit (i els maçons de l’estat espanyol en sabem d’això gairebé més que ningú) l’obliguen a conservar aquesta tradició. Fins i tot avui, quan està legalment reconeguda, la pertinença a la Maçoneria pot posar en perill l’ocupació o el prestigi de qui declari públicament la seva condició de maçó. 

A cap maçó, però, se li prohibeix dir que ho és. El que li està vedat és a dir que altres són maçons si aquests no li han autoritzat a fer-ho. Com a institució, a qualsevol li resultarà més que curiós que una societat secreta figuri en la guia telefònica, publiqui comunicats, organitzi conferències públiques, concedeixi reportatges o faciliti tota la bibliografia que qualsevol persona pugui demanar o necessitar.

Viu del passat?

Si considerem que la nostra divisa de Llibertat, Igualtat i Fraternitat va ser bandera de la Revolució Francesa i que els fundadors dels Estats Units d’Amèrica eren tots maçons, com ho van ser els líders de la Independència de tota Llatinoamèrica, ens sembla just congratular-nos del nostre passat . 

Però actualment són el racisme, la xenofòbia, la degradació del planeta, el fanatisme religiós, el terrorisme, la situació de la dona, la problemàtica del Tercer Món, la generalització de la cobdícia, la pèrdua de valors ètics, els creixents abusos del poder i molts altres assumptes similars els temes que escalfen les nostres tingudes (reunions). I si la nostra veu no es fa sentir és -encara que en part sigui culpa nostra – pel silenci dels mitjans de comunicació.

"Cosa d'homes"?

En el si de la Maçoneria liberal és essencial l’aportació de la dona com a Mestra de la seva pròpia arquitectura interior, amb el mateix rang que l’home. 

És ben conegut el paper crucial que la dona va jugar en les antigues societats iniciàtiques, així com la no tan infreqüent pertinença de dones als antics gremis de constructors. 

La Maçoneria liberal admet des de finals del segle XIX membres femenins de ple dret. Aquesta Obediència en particular, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, afavoreix avui dia Lògies masculines, femenines i mixtes.

318/5000 Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies