Maçoneria mixta adogmàtica liberal

La Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE) es defineix a si mateixa com una Obediència que practica la maçoneria mixta, adogmàtica i liberal. En definitiva, s’ajusten als 7 principis de la Maçoneria.

Maçoneria o Francmaçoneria:

La Francmaçoneria, institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressista, té per objecte la recerca de la veritat, l’estudi de l’ètica i la pràctica de la solidaritat. Treballa per la millora material i moral, i pel perfeccionament espiritual, intel·lectual i social de tota la humanitat.

Té com a principis la tolerància mútua, el respecte dels altres i d’un mateix, i l’absoluta llibertat de consciència. Té per divisa: Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

Mixta:

A les Lògies de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola treballen en igualtat homes i dones units per la Fraternitat i compromesos amb la feina, l’ajuda mútua i el progrés intel·lectual i social de l’edifici humà. En les reunions maçòniques tots els Francmaçons són iguals. No hi ha entre ells més distincions que les de la jerarquia imposada per les diferents funcions.

Adogmàtica:

La Gran Lògia Simbòlica Espanyola no imposa cap interpretació dogmàtica dels símbols en què els francmaçons sustenten el seu treball. Cada Francmaçó interpretarà la invocació al Gran Arquitecte de l’Univers i tots els símbols segons li dicti la seva consciència, amb el major respecte cap a les diferents interpretacions i cap als Germans ens que les sustenten. 

Té com a principis la tolerància mútua, el respecte dels altres i d’un mateix, i l’absoluta llibertat de consciència. Considerant que les concepcions metafísiques i religioses són del domini exclusiu de l’apreciació de cada individu rebutja qualsevol afirmació dogmàtica i defensa la més absoluta llibertat de consciència i de pensament.

Liberal:

La Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE) pertany a la branca liberal de la Francmaçoneria, sorgida el 1877 a França, i el referent és el Gran Orient de França. La major part de les federacions de lògies de l’Europa llatina no consideren la creença en un principi espiritual revelat com a condició exigible als que es troben disposats a treballar pel progrés de la humanitat. 

Així mateix, des dels últims anys del segle XIX, a França i Bèlgica s’ha admès la iniciació de la dona, contravenint també la literalitat del vell enunciat ( “home lliure …”). La no exigència de creences espirituals o religioses i l’admissió del sexe femení són, des de llavors, diferències substancials entre la maçoneria continental i l’anglosaxona, anomenades liberal i “regular”.

318/5000 Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies